La moda dels platillos

Els  “platillos”, que també es poden anomenar guisats , tradicionalment són la clàssica cuina de l’aprofitament. I barregen diversos ingredients, animals i vegetals (menuts, carns, bolets, naps, pèsols, albergínies, coliflor arrebossat…) tallats petits, i també diverses classes de carns, botifarres, mandonguilles, etc. Se serveixen després del primer plat o entrant, just abans de l’últim plat (normalment un rostit). Així ho explica el Jaume Fábrega, creador de la col·lecció gastronòmica “La Bona Vida”.

El concepte “platillos” però, s’ha ampliat a un tipus de cuina elaborada, algunes vegades més senzilla, sovint però més sofisticada. Serien l’equivalent a les mitges racions o a les famoses tapes i permeten fer un tast de diferents plats, ideal per compartir quan no es va sol.

A Barcelona hi ha molts llocs on es fa cuina de “platillos”. En recomanem especialment tres. Tots ells fan cuina d’aquella que cal assaborir lentament.

Teòric. Bailèn, 117

Es defineix com a taverna gastronòmica i vol posar en valor la cuina tradicional catalana, amb propostes confeccionades amb productes ecològics i de proximitat. Cada platillo te l’expliquen amb pèls i senyals i molta passió.

La Panxolina. Rabassa, 37

Va començar com La Panxa del Bisbe, amb el chef Xavi Codina al capdavant. Es van canviar de local a un altre de més gran i aquí van obrir La Panxolina, amb molt d’encert. Hi vam anar a espetegar per casualitat i la sopresa va ser molt agradable.

Platerets. Milà i Fontanals, 29

Neix de la passió compartida per la cuina i el bon menjar de tres emprenedores d’Avinyó, Getxo i Riells de Montseny. La seva oferta gastronòmica està basada en la cuina de mercat, fresca i saludable, i els productes mediterranis de proximitat.

“Si no véns a menjar, morirem de gana els dos”

No és casualitat que anés a parar a l’Hungaryto ni tampoc que demanés un goulash. Certament hi té molt a veure un viatge recent a Budapest i que em quedés amb les ganes de provar aquest magnífic plat per raons que ara no vénen al cas . Així que, descobrir que a Barcelona hi ha un restaurant hongarès, l’únic a la ciutat de fet, i llegir molt bones referències al TripAdvisor, va ser definitiu perquè m’hi apropés immediatament. Hi vaig anar amb una amiga i vam quedar gratament sorpreses. Una delícia! Un lloc encantador! I aquell tracte personal que tan valoro, que permet encetar conversa, enriquir-nos i aprendre d’altres cultures. És curiós constatar com a bona part del públic català li costa atrevir-se a provar aquests tipus de cuina. Potser per desconeixement? Per por a allò desconegut? Per costum? No fa massa ens miravem el menjar japonès amb certa perplexitat i estranyesa, i en canvi ara està de moda i a la majoria de gent li encanta. Recomano obrir la ment a noves experiències i deixar-se portar per nous aromes i receptes. És una manera de viatjar amb el sentits i d’estar oberts a descobertes interessnats.

A l’Hungaryto hi ha una secció botiga també, on pots trobar productes tradicionals.

Casa Lolea

Anar a un restaurant a Barcelona sempre comporta aquell perill de “és per a turistes” i això significa automàticament que ens clavaran i menjarem fatal. La gent de Casa Lolea ho ha sabut fer bé, perquè tot i  apostar  clarament pel client turista, sobretot perquè ho fan des de la ubicació privilegiada del carrer Sant Pere Més Alt (on hi ha el Palau de la Música, vaja), no han renunciat en absolut a la qualitat dels seus productes (per allò de pensar que el turista és un client que sempre es renova) sinó tot el contrari, és la base del seu èxit. Els altres elements que completen el trio guanyador són un preu equilibrat i un tracte exquisit. Ja ho diuen ells a la seva web que es tracta d’un projecte d’amics per a amics. I així ets sents tan sols entrar per la porta i preguntar si tenen una taula lliure. Per acabar-ho d’arrodonir, la decoració ens porta a una taverna al més pur estil spanish, amb decoració plena de llunes blanques i vermelles, taules de fusta i el predomini del color blanc.

Totalment recomanable!