Europa som nosaltres

Necessitem pertànyer a alguna cosa. La identitat col·lectiva se sustenta en això? pregunta la periodista Montserrat Terribas a la filòsfa i pensadora Judith Butler en el cicle DO Europa del Born Centre Cultural.

Hi ha dos grups, respon Butler. Els que pertànyen al lloc i els que queden desposseïts. La frontera és el lloc on les relacions transnacionals o transfrontereres són negociades, on un grup decideix la seva relació amb un altre grup. No hi ha un territori sense una frontera. I quan hi ha una frontera i ha una negociació amb el que està fora. Per tant, no hi ha una manera de tenir una identitat pura, completament aïllada. Sempre estem relacionats amb qui està fora i això forma part de qui som.

Sempre hi ha uns “altres” en relació a un “nosaltres”.  I encara que una part dels oprimits passi a formar part d’aquest “nosaltres” sempre hi quedarà gent en el grup dels “altres”.  Si obríssim el territori canviaria la relació, la negociació, la identitat, el dins i el fora. Però les fronteres provoquen que es mantingui l’individualisme, sota la coraça del grup.

Es parla molt de globalització econòmica però no social. La justícia global social no interessa. “Els europeus han entès ara que són candidats a la precarietat”, diu Butler. Veiem un país com Grècia que trontolla, veiem riuades de refugiats que arriben de fora, i tot i els actes solidaris puntuals, són exclosos de forma automàtica i inconscient.

Però, Europa som nosaltres.

Varoufakis a Barcelona

El Born Centre Cultural estava a petar per presenciar el diàleg entre la periodista Mònica Terribas i l’economista i ex-ministre d’economia de Grècia, Yannis Varoufakis.  La cua de gent donava una volta sencera a l’antic mercat, i continuava.  Un cop a l’interior ens situariem a la planta superior amb vistes a unes restes arqueològiques que ens parlàven del passat i a un Yannis Varoufakis que apareixeria en pantalla per parlar del futur d’Europa.

Amb el sentit de l’humor i lucidesa que el caracteritzen, va deixar anar algunes perles com:

• “la unió bancària és una broma”
• “el Parlament Europeu és un edifici molt bonic però no és un parlament”
• “L’Eurogrup és una zona lliure de democràcia. Així com hi ha zones lliures de fum, allà està prohibida la democràcia”.
• “l’Eurogrup no destaca pel nivell intel·lectual dels seus membres”

Va parlar de quatre crisis: la dels bancs, la del deute públic, la de la manca d’inversió i la social, que ell prefereix anomenar de pobresa.

El capital està estancat perquè les grans fortunes no saben on invertir i proposa apostar per energies renovables i empreses que generin llocs de treball de qualitat i així crear un clima d’optimisme. Per atacar la pobresa proposa un xec de 300 euros a totes les famílies amb pocs recursos d’Europa a gastar únicament en supermercats, que sortiria del BCE.

La xerrada d’una hora no va permetre aprofundir en solucions. Es parla de personatge mediàtic, però el què és cert és que ell ha format part d’un govern que ha estat a punt de carregar-se aquesta estructura europea que no funciona, és algú que ha vist el funcionament de l’Eurogrup des de dins i per això en coneix tant bé les fissures. Ens diverteix? És clar que si. Però segur que també ajuda a canviar consciències.